VOS DESITGEM UN ANY 2010, FRUCTÍFER I PRÒSPER A PER TOTS.

TORNEM A ESCRIURE

Després d’estar quasi quatre mesos sense posar res al blog, volem destacar alguns fets d’aquest període que hem estat inactius.
El primer fet important que volen destacar és el Premi Nobel de la Pau que li han atorgat al President Barack Obana. Pensen, el mateix que fa nou mesos quan varem escriure el segon comentari d’aquest blog, YES WE CAN. Estem segurs que el reconeixement de l’Acadèmia Sueca, al President dels EEUU, com Nobel de la Pau, és l’esperança del treball que se li encomana a un dels homes més poderosos d’aquest planeta. Un home que en les seues primeres accions i discursos al llarg del planeta, ha mostrat una altra forma de fer política, i que la pau en aquest planeta va unida a la lluïda contra el canvi climàtic, i les grans desigualtats del nostre món.
Altre fet que volem destacar és tot el “merder” que hi ha al voltat del cas “Gürtel” i que ja està afectant i afectarà molt més de Ple al PP Valencià. Hi ha coses que no es podem amagar. Sempre s’ha dit que:”les prenyades i els diners no es poden amagar”. Ací està passant el mateix, a cada pas avant que paga el cas, va esquitxant de fang a tots els que han estat prop. A més, cal afegir, que sempre s’han volgut tirar pilotes fora i mirar cap a l’altre costat. El problema és que estan jugant al els nostres diners, i estem parlant de quantitats d’euros molt grans. A més les persones implicades en l’assumpte, són persones que tenen molta responsabilitat en el Consell, i per culpa de tot això, tenim al Govern Valencià paralitzat.

DIVENDRES NEGRE

El divendres, 19 de juny de 2009, serà recordat con un dia negre. A les nou del matí sorgia la notícia que ETA, havia fet un atemptat a un Polícia al País Basc, amb resultat de mort. Com sempre, ETA com que no té arguments per defensar la seua postura, trau les armes, i posa damunt la taula la seua incohència disfressada d'alliberament del poble Basc. De què?, si en estos moments estem vivint en una etapa democràtica. Les idees s'han de defensar en els Parlaments i amb la paraula, i no amb les armes. Des d'aquesta pàgina també s'afegim a la condemna de l'atemptat i expressar el nostre condol a la família, i el recolzament a les forces de seguretat per la seua feina per la pau.
Cal també parlar de Vicente Ferrer, que ha mort a l'India. Un home que gràcies a la seua feina a salvat moltes vides i ha fet realitat el somni de molts xiquets de l'India. Una persona excepcional que ha passat pel món treballant per la pau i el progrés d'uns xiquets que quan naixen, si no reben l'ajuda de fundacions com la Vicente Ferrer, tenen moltes paperetes per tindré un futur ben negre. Ja s'està parlant d'atorgar-li en Nobel de la Pau. Creiem que tots el reconeixements de la seua feina són importants, però el que no hem d'oblidar és la Fundació que segueix treballant i que hem de seguir recolzant-la per a que seguisca en la lluita per un món millor. Des d'ací expressem la nostra admiració per Vicente Ferrer.

DISBARAT

Disbarat, segons el diccionari, acció o dita fora de propósit, contrària a la raó. A nosaltres ens pareix un disbarat amb qui es presenta el BLOC en aquestes eleccions europees. El BLOC, en aquestes eleccions es presenta amb el PNV (Partit Nacionalista Basc), amb CiU ( Convengència i Unió), amb CG (Coalición Canaria). La veritat, és no entenen el perquè. No entenem com un partit Progessista es presenta amb el PNV i CiU, qué són els fundadors del grup del Partit Popular Europeu, a més, representen unes opcions de dreta. ( si no s'ho creieu, podeu visitar la pàgina web del Ministeri: http://www.elecciones.mir.es/europeas2009/candidatura_02.html )Haguera segut més coherent, presentant-se amb el Bloc Nacionalista Galleg, i altres partits nacionalistes més progessistes, i més en la línea que sempre ens han venut.

Disbarat, també és el que els ha passat al PP, què NO ha pogut pegar cartells de propaganda electoral, perquè el coordinador electoral de zona, va oblidar demanar el permís corresponent. Després el PSOE i IU, han pegat quatre cartells i ja està.

Si es fixem, fins no fa molt, les fustes por posar la propaganda electoral han estat sense utilitzar, i després quatre cartells i ja està. Dona la sensació que hi ha poca gent interessada en aquestes eleccions. Dona la sensació que aquestes eleccions no importen per al funcionament del nostre poble. Però cal dir, que són importants, més del que creiem, perquè la majoria de normes que s'acorden des del Parlament Europeu, després ens afecten.

A més, els ciutadans tenim el dret i el deure de dir la nostra per mitjà del vot, i hem d'alçar la nostra veu i dir ben fort el què realment volem.

ELS ARBRES I EL BLOC

La Pregunta que tots els murers s'hem fet els últims dies és ¿Què està passant amb els arbres en Muro?. ¿Per què estant tallant-se i arrancant-se, i posant-se en altres llocs?. La contestació del Govern Municipal del BLOC és: "Perquè estant molestant a les conduccions d'aigua i a les cases dels veïns". Nosaltres no som tècnics i no sabem realment si és així. El que si estem veient és que hi ha una plaça i un carrer que s'han quedat sense arbres. Ens han explicat que els arbres què han arrancat els han posat en altre lloc. Això ens pareix molt bé, a més, és el que s'ha de fer.
El què ens preocupa, és que pareix que el BLOC no té un projecte clar de com, i de quin tipus d'arbres s'han de plantar prop de les cases per aprofitar els beneficis dels arbres i minimitzar els problemes que poden ocasionar.

EL ABORTO Y LA IGLESIA

Estoy un poco, bastante anonadada de ver, oír y leer la campaña que la iglesia católica, está haciendo en contra de la ley de ampliación de plazos del aborto, (porque la ley del aborto ya se aprobó hace casi 30 años) me parece una barbaridad.
Las leyes, en la mayoría de los casos se hacen, se amplían o se reforman, para poder legislar hechos que están ahí, que cada vez son más habituales en la sociedad, y hay que darles la cobertura legal que no tienen.
Siempre he dicho y he defendido, que el aborto es un problema de conciencia, tanto para la mujer, como para el médico que la atiende. A partir de ahí, me parece muy bien que cada persona actúe en consecuencia, según las creencias que tenga y la ideología que practique, pero no pueden imponer sus voluntades por encima de las de otras personas que piensen diferente.
La iglesia católica no puede avasallar de forma tan aberrante esta ley, porque, señores de la curia, son muchas las católicas apostólicas y romanas las que han abortado y a ustedes ¿no les parece que una mujer que decide abortar debe hacerlo en condiciones dignas y no como se hacía, no hace muchos años, de cualquier manera y en cualquier sitio?. ¿Cuántas mujeres se han quedado estériles por abortos mal practicados?. ¿Cuántas mujeres han muerto por ingerir hierbas o cualquier otro fármaco para provocar el aborto?
El dinero que están utilizando para ir en contra de esta ley dediquen lo a paliar los problemas sociales, a recuperar y restaurar el patrimonio que tienen y a hacer campañas para fomentar el respeto a la pluralidad entre sus feligreses, y no para fomentar el pensamiento único y los remordimientos de conciencia.
Las parroquias están cada vez más vacías, y es por la falta de tolerancia de quienes las dirigen, y por mirar constantemente hacia otro lado en problemas que nos afectan, cotidianamente, a la sociedad. Sólo en el respeto y la tolerancia está la base de la convivencia. Por favor señores de la iglesia piensen en la pluralidad .

PRESUPUESTOS DE MURO

Hace unos cuantos días se aprobaron las cuentas del consistorio de Muro con los votos a favor del BLOC, naturalmente, los votos en contra del PP, y la abstención responsable del PSOE.
Quiero centrarme en ese voto responsable, y la explicación que el PSOE dio para abstenerse en esos presupuestos.
La portavoz del PSOE hizo una intervención impecable, propia de la mejor parlamentaria, exponiendo las razones por las que se abstenía.
Es verdad que estamos padeciendo una crisis económica muy importante a todos los niveles, pero las cuentas que presentó el BLOC, no son producto de la crisis, sino de su mala gestión en los asuntos económicos, de su despilfarro y su falta de control.
La portavoz del PSOE, en su brillante intervención hacía referencia, entre otras cosas, al apartado de los puestos de trabajo, donde hay algunos trajes hechos a medida con respecto a la creación de plazas, hoy ocupadas, de forma interina algunas y otras a dedo, por destacados afiliados o afines al BLOC. Ana Fullana, hizo una magnífica aportación, sugiriendo que se creara una bolsa de trabajo con todas las plazas disponibles y que se emplearan con contratos de 3 a 6 meses a murer@s que estuvieran en paro y que pudiesen ejercer esas funciones.
Por otro lado, la obra que se quiere hacer con el programa de empleo de la Generalitat, hecho que también fue mencionado por la portavoz socialista, son los vestuarios del campo de fútbol, ¿cuánto dinero nos va a costar a los murer@s ese campo de fútbol?,se debería editar un panfleto y que se repartiera por las casas a ver si nos enteramos de una vez lo que nos ha costado el dichoso campo de fútbol, que con esta obra creo que, todavía, no se acaba.
Estamos en una época de crisis y todos hemos de arrimar el hombro de forma responsable, ciudadanos y sobre todo políticos que son quienes gestionan nuestro dinero público.
La portavoz del PSOE, Ana Fullana ha actuado en responsabilidad y ha estado a la altura de quien representa en calidad de concejala, que es al pueblo de Muro.

QUÈ DONA EL PODER ?

Ens agradaria saber que dona el Poder. Moltes vegades, en comentaris amb amics i amb gent què ens preocupa la vida política sempre sens el mateix comentari. "Volen guanyar les eleccions per tindre poder". " No els importa per damunt de qui han de passar, ni fer les promeses més irreals, ni afirmacions que no ténen ni cap ni peus, el què realment els importa es Manar". Tot açò, què estem comentant passa a tots els nivells. Caldria destacar que és molt diferent Manar què Governar. Per a nosaltres, és important senyalar que un partit què està en el Poder, governa quan per dur a terme les accions de govern, consulta, escolta i consensua amb els altres partits de l'oposició eixes accions, i quina és la millor opció per tirar-la endavant. En canvi, manar és proposar accions i com tinc la majoria que cal, no fa falta escoltar cap altra opció. Cal dir, que els polítics, moltes vegades s'obliden que han segut elegits per governar i NO per manar. Cal dir també ben fort, que els politics s'obliden que han segut elegits per traure avants les idees i propostes que van presentar als electors que els han votat, i NO els interessos particulars dels partits que els recolcen.

No podem entendre com a nivell nacional, davant la greu situació econòmica la posició del PP és: "Quan més mal li vaja a Espanya, més mal li anirà a Zapatero, i així podrem recuperar el poder".

Tampoc podem entendre com a la nostra Comunitat, canal 9 no diu mai res negatiu del PP, i quan ha de dir alguna noticia relacionada amb el PP, sempre en posa una negativa de Zapatero. A més destacar que Esquerra Unida i el Bloc, per a Canal 9, ni existeixen. Quina vergonya, i diuen que és una televisó pública.

Podriem seguir donant molts exemples més, però el que volem destacar és, què davant d'aquesta situació i cojuntura econòmica, el ciutadans progressistes de carrer hem de demanar què tots els polítics es posem a treballar junts pel progrés de la societat, volem polítics honrats i què no utilitzen la política com un mitjà de treball, sinó com un servei a la societat que els ha elegit. Ja estem fins el nas de cotxes, vestits, tratges, cases, sopars, etc.. pagats pels nostres impostos.

Cal dir-ho ben fort: "Volem solucions i NO més problemes, tripijocs, corupteles".

QUÈ PASSA AMB EL PP?

Què passa amb el PP?. No cal explicar el què està passant, perquè a hores d'ara tots hem sentit a la televisió, menys en canal 9, o en la radio, o per mitjà dels diaris, tota la trama de corrupció que estava muntada al voltant del PP. Sobretot a Madrid i a València.

Si es fixem, en Madrid i en València és on està governant, o millor dit, manant el PP en majoria absoluta. D'aquesta situació, podem traure la primera conseqüència pràctica. Quan un partit polític governa un ajuntament, o una Comunitat Autónoma o el Govern d'Espanya amb majoria absoluta, té moltíssimes possibilitats de caure en aquestes pràctiques de govern.

L'amiguisme, el clientelisme polític, etc.., són expressions del mateix patró polític. Com faig el què em pareix, i l'oposició pot dir ben poc, adjudique quasi a dit, tot tipus d'actuacions que es podem encomanar.

Per això, des d'aquesta finestra, reivindiquem les decisions presses per majories amb el consens de tots i no les majories absolutes de fer el que vull, perquè encara què, són legals i estan emparades pel dret, moltes vegades no reflectixen l'opinió o els interessos de tots, sino els interessos d'uns pocs.

A vegades, no cal anar molt lluny per veure exemples del que hem dit.

LA BANCA ESPAÑOLA

En estos últimos días estamos asistiendo a un “rifi-rafe” gobierno - banca española, que debería solucionarse cuanto antes, para que el dinero vuelva circular como toca en este país, aunque dicho de esta forma suene muy materialista.
¿ Qué ha pasado con el dinero que el gobierno de España ha prestado a los bancos para que puedan seguir prestando dinero a los ciudadanos y a las empresas?.
Los banqueros, me da la impresión, que están aprovechándose de la buena voluntad de este gobierno. Parece ser, que el dinero que le ha prestado el gobierno lo están dedicando a pagar deudas y a poner en orden sus finanzas, en vez de ayudar a la mediana y pequeña empresa, que dicho sea de paso es la que más empleo genera, y a los ciudadanos de a pie.
Creo que es muy importante que el sistema financiero de un país sea fuerte y estable, eso genera confianza en la economía, se le debe ayudar, pero qué pasa cuando es el ciudadano de a pie el que tiene problemas, también se le debe ayudar, y eso es lo que ha querido hacer José Luís Rodríguez Zapatero, a través de los bancos, y no está funcionando, porque los bancos no están respondiendo a las exigencias del gobierno.
Ese dinero debe ser finalista, es decir, el gobierno debe exigir que sea para ayudar a empresarios y ciudadanos, y únicamente para eso, o bien que el gobierno se siente en los consejos de administración de los bancos a los que se les ha prestado el dinero y controle que se dedica al fin para el que ha sido prestado, y si no es así que se les retire los préstamos que el gobierno ha hecho a los bancos, y que ese dinero se gestione desde el Instituto de Crédito Oficial (I.C.O.).
Estamos asistiendo al cierre de empresas que tienen trabajo y no tienen liquidez, porque el banco no les presta dinero. Eso no me parece justo, cuando los bancos han recibido un dinero para prestarlo.
Por favor, señores banqueros, menos sueldos millonarios, menos reparto de beneficios y más responsabilidad a la hora de gestionar dinero que no es el de ustedes.

LA CRISI

Estem en una crisi mundial, on les dades de cada mes són pitjors que les del mes anterior, encara no sabem en quin moment de la crisi estem. Dona la sensació que estem en caiguda lliure i no sabem on està la fi. També dona la sensació què no se sap ben bé per on s'ha de fer front a esta crisi.

Si mirem les dades de l'atur, són tres milions dues-centes mil persones amb nom i cognoms que estan a l'atur a Espanya. Això és molta gent. Prova d'això, veiem que el cosum cada dia va avall, i si es fixem en els comerços del nostre poble, si no és l'alimentació, hi ha poca gent comprant. Per tant, la cosa va posant-se negra.

El que està clar és que la crisi està afectant a tots, però als treballadors mileuristes molt més. Per què quan te'n vas a l'atur et quedes en 700 euro (els primers sis mesos) i després en només 600 euros. Com pot passar casa una família amb eixa quantitat?.

I a tot este enrenou, els nostres polítics locals, Ajuntament i Generalitat, quina resposta ens donen?

LA POLÍTICA

Todos hablamos de política, mucha gente dice que todo es política, pero realmente ¿cuánta gente cree en los políticos ?
La política como “arte de lo posible”, es una buena definición, siempre y cuando esté al servicio de la ciudadanía; la cosa cambia, cuando la política se utiliza en provecho propio.
Hace algún tiempo que estamos asistiendo como espectadores a la eternización de los políticos, esos que, prometen, en un arrebato que en ocho años se van, y luego están media vida viviendo de los impuestos que pagamos todos, sin intención de retirarse, porque no tienen otro medio de vida o porque en política cobran bastante más que con el trabajo que desempeñaban antes de entrar en ella. esta gente es la que empobrece y ensucia la política; es la que pone zancadillas porque se le mueve el sillón cada vez que hay elecciones o cambios en los partidos a los que pertenecen, la que filtra noticias no fiables para perjudicar a quien les puede hacer sombra, en definitiva, son los sicarios de la política.
Los políticos con mayúsculas son los que están en política porque quieren cambiar la sociedad, y lo hacen a cambio de nada, de forma altruista, son los que quieren una sociedad más justa, más solidaria, están para servir y que nadie les agradezca nada. si se practicara así la política, la gente creería más en los políticos.

OBAMA

Obama será el nuevo presidente de los Estados Unidos de América. hace unos días hacían una encuesta en un medio de comunicación nacional y decían que la mejor noticia del año 2008 fue la elección de Obama.
Es verdad, que la elección de un hombre de color en un país donde el racismo ha sido una de las constantes desde su creación como estado, producirá un antes y un después en la forma de convivencia de sus gentes y gobernantes.
Son muchas las esperanzas que a nivel mundial se tienen en este hombre, después de haber soportado las barbaridades realizadas por Bush, pero no sólo es suficiente un cambio de personas sino también es necesario un cambio de actitudes a nivel mundial, que hagan posible una verdadera paz próxima y duradera en todo el planeta, que erradique la hambruna de los paises subdesarrollados, las injusticias y la barbarie en los países desarrollados.
La influencia que estados unidos tiene en la toma de decisiones a nivel mundial y en los organismos internacionales, con este cambio será beneficioso para todo el planeta.
Confiemos que Obama, hombre conciliador y dialogante, sea la esperanza del planeta, y que no se quede sólo en buenas intenciones.

YES WE CAN

Si podem. Supose que tots sabem a qui estem referint-se. Este és el lema de la campanya d'Obama, qui a partir de demà serà el primer president negre dels Estats Units. És un moment històric per moltes raons que ja s'han dit i comentat en les televisions i les radios de tot el món.

Si podem. Tots junts podem resoldre problemes i donar solucions a realitats complicades. Des d'ací dóna la sensació que els polítics d'Estats Units ténen un forma diferent d'actuar. Per exemple, Hillary Clinton, quasi durant un any ha segut la rival més forta d'Obama i en canvi ara serà una de les persones més importants en el Gabinet d'Obama. Ací, això resulta impensable, i si no mirem al nostre voltant. Els nostres polítics, la majoria de voltes, estan més preocupats en servir-se dels electors què en servir-los. Mireu el cas de Ripoll i Camps.

Si podem. Hem de caminar cap a una societat més solidària. Davant aquesta Crisi Mundial, el més important que podem fer és començar a mirar a l'altre, al veí, a l'amic a veure si necessiten ajuda. Venen temps de vaques flaques i hem aprendre altra vegada a ser solidaris,a donar i rebre ajuda.

Tots junts podem fer que l'esperança siga una realitat. Yes we can.

QUINA VERGONYA

Ja veus tu, quina vergonya. Estem en l'época de l'any que en teoria desitgem pau i felicitat, però en canvi veus les notícies i només veus VIOLÈNCIA. Violència en entre Israel i Palestina. Quina vergonya, que portem 60 anys de conflicte armat (i no volem dir clarament ocupació d'un territori i assassinat de persones innocents) i encara les "Nacions Unides" no han pogut, o no han volgut posar fre.

Si mirem en el País Basc, també esta present en una Bomba que van posar davant de la televisió Basca. Si mirem al nostre voltant seguix havent molta violència, fins i tot, en aquesta época de l'any.

Fins i tot, si mirem dins de les famílies també està present l'anomeda "violència de génere". Un terme creat per no voler referir-se clarament a l'assassinat de dones (i algun home) a mans de la seues parelles.

Podriem parlar de moltes més situcions on està present la violència, no només a física, també psicològica. A més cal dir que aquesta violència moltes vegades no es veu a simple vista, però té uns efectes molt negatius a llarg termini.

I torne a repetir ¡QUINA VERGONYA!

Alcem la veu i lluitem per un món més solidari.